Alta a Hisenda, contingut obligatori, retenció d'IRPF i obligacions fiscals pas a pas.
Si ets autònom a Espanya, facturar correctament no és opcional — és una de les teves obligacions fiscals més importants. I no es tracta només de posar un número i un import en un paper. Hi ha regles sobre quines dades han d'aparèixer a la factura, quan aplicar retenció, quins models presentar a Hisenda i amb quins terminis. Aquesta guia recull tot el que necessites saber per facturar sense errors des del primer dia.
Abans d'emetre la teva primera factura, necessites estar donat d'alta davant Hisenda. El tràmit consisteix a presentar el model 036 (declaració censal) davant l'Agència Tributària. Fins al febrer de 2025 existia també el model 037, una versió simplificada, però va ser suprimit. Ara només pots fer servir el 036.
Un dels passos més importants de l'alta és triar el teu epígraf de l'IAE (Impost d'Activitats Econòmiques). Aquest codi classifica la teva activitat econòmica i, el que és més rellevant, determina si Hisenda et considera autònom empresarial (secció 1 de l'IAE) o professional (seccions 2 i 3). Aquesta classificació no és un detall menor — té conseqüències directes en com factures, si apliques retenció d'IRPF i quins models fiscals has de presentar.
L'alta a Hisenda és un tràmit, però no l'únic. També t'has de donar d'alta al RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) de la Seguretat Social. Són dos organismes diferents amb tràmits independents, i ambdós són obligatoris abans de començar a facturar.
Aquesta és la distinció més important que has d'entendre com a autònom, i moltes persones la descobreixen massa tard. Tot depèn de l'epígraf de l'IAE que vas triar en donar-te d'alta. Els autònoms empresarials (secció 1) són els que desenvolupen activitats de comerç, hostaleria, construcció, fabricació o similars. Els professionals (seccions 2 i 3) són els que presten serveis basats en la seva qualificació — advocats, consultors, metges, arquitectes, dissenyadors, desenvolupadors, etc.
La diferència pràctica és clara: els professionals apliquen retenció d'IRPF quan facturen a empreses o professionals, la qual cosa significa que el client els paga un 15% menys (o un 7% menys si són nous) i ho ingressa directament a Hisenda en nom seu. Si més del 70% dels teus ingressos com a professional porten retenció, ni tan sols has de presentar el model 130. Els empresarials, en canvi, no apliquen retenció mai, però han de presentar sempre el model 130 amb un pagament fraccionat del 20% del benefici.
Tota factura que emetis com a autònom ha de complir amb els requisits de l'article 6 del RD 1619/2012. No és una qüestió d'estètica o preferència — és una obligació legal. Si falta alguna dada obligatòria, la factura pot ser considerada invàlida, i el teu client podria no poder deduir-se l'IVA.
Les dades obligatòries inclouen: un número correlatiu (i sèrie si n'utilitzes diverses), la data d'expedició, el teu nom complet i NIF com a emissor, el nom complet, NIF i domicili del destinatari, una descripció dels béns o serveis, la base imposable amb el tipus d'IVA i la quota desglossats, i l'import total. Si ets autònom professional i factures a una empresa, a més has d'incloure la retenció d'IRPF (7% o 15%) i restar-la del total.
La numeració ha de ser correlativa dins de cada sèrie, sense salts. Si fas servir un programari de facturació, això es gestiona automàticament. Si factures a mà o amb fulls de càlcul, mantenir la correlativitat és la teva responsabilitat.
La retenció d'IRPF és probablement el concepte que més confusió genera entre els nous autònoms. El primer que has de saber és que no tots els autònoms l'apliquen. Només els autònoms professionals — aquells donats d'alta a les seccions 2 i 3 de l'IAE, com advocats, consultors, arquitectes, dissenyadors o metges — han d'incloure retenció d'IRPF a les seves factures, i només quan facturen a altres empreses o professionals. Quan factures a un particular (una persona física que no actua com a professional), mai no s'aplica retenció.
El tipus general de retenció és del 15%. No obstant això, si acabes de donar-te d'alta com a autònom, pots aplicar un tipus reduït del 7% durant l'any de l'alta i els dos anys naturals complets següents. La condició és que no hagis estat donat d'alta com a autònom l'any anterior. És un avantatge fiscal significatiu durant els teus primers anys d'activitat.
Els autònoms empresarials (secció 1 de l'IAE: comerç, hostaleria, construcció, fabricació) no apliquen retenció d'IRPF a les seves factures en cap cas. En el seu lloc, aquests autònoms han de presentar sempre el model 130 de pagament fraccionat, que és una forma diferent d'anar avançant l'IRPF a Hisenda trimestralment.
Més enllà d'emetre factures, ser autònom implica presentar declaracions periòdiques a Hisenda. Les més importants són trimestrals, amb terminis fixos: 20 d'abril, 20 de juliol, 20 d'octubre i 30 de gener (aquest últim correspon al quart trimestre de l'any anterior).
El model 303 és la declaració trimestral d'IVA, on calcules la diferència entre l'IVA que has cobrat als teus clients (repercutit) i el que tu has pagat als teus proveïdors (suportat). Si la diferència és positiva, l'ingressos. Si és negativa, la compenses en trimestres següents o sol·licites la devolució a la declaració anual.
El model 130 és el pagament fraccionat de l'IRPF. Es calcula com el 20% del benefici net acumulat en l'any. És obligatori per als autònoms empresarials i per als professionals que no tinguin almenys el 70% dels seus ingressos amb retenció.
A nivell anual, el model 390 és el resum de l'IVA de l'exercici, el model 100 és la teva declaració de la renda (on tributes per tots els teus ingressos com a persona física), i el model 347 declara les operacions amb tercers que superin els 3.005,06 euros anuals.
CokuApp és un programari de facturació pensat per a autònoms i petites empreses. Compleix amb tota la normativa fiscal espanyola.